Introducció
L’origen de l’aiguamoll de la Bòbila és l’extracció d’argiles que realitzava una bòbila (forn destinat a la fabricació de totxos, maons i teules) a la dècada dels anys 20 del segle passat.
La rebaixa del terreny per obtenir argiles va arribar al nivell freàtic. Als anys 80 l’empresa va fer fallida i l’espai fou reconvertit en abocador.
L’any 1993 l’organització ecologista local “Gestió i Estudi del medi”, amb l’ajuda del Departament de Medi Ambient de la Generalitat va procedir a la creació de zones inundables de diferents fondàries i ambients per afavorir una major biodiversitat.
Les dues espècies principals que dominen la vegetació a dins de l'aiguamoll són la boga i el canyís. En el cas de la boga, no suporta estar massa inundada. A les bores conviu amb el canyís però en augmentar la fondària, la boga desapareix i només queda el canyís. Ambdues espècies són lloc ideal per al refugi d'ocells.
S’han detectat als aiguamolls més de 130 espècies d'ocells. Com a nidificants destaquen el martinet menut i el rascló i com a migrats o observades durant l’hivern el capó reial, el morell xocolater i el flamenc.