Introducció
Resseguim aquest cingle de gresos calcaris fortament cimentats (roca sedimentària) i anem trobant pins morts. El sòl prim de sobre la roca, té poca capacitat de retenció d'aigua.
L'alzinar original, aquí es troba bé, i es barreja amb pins plantats: pel costat podeu trobar pi blanc, pi pinyer i pi roig a la vall de Mamet, a sota mateix.
El pi més resistent a la sequera, és el pi blanc. El pi pinyer del costat vostre, així com molts pins roigs que hi ha a sota (mireu el costat obac de la vall de Mamet) pateixen per la manca d'aigua i s'assequen. En el cas del pi roig, a més a més, també l'afecta l'augment de temperatura mitjana.
Al peu dels pins pinyoners, un arbust es fa veure: el càdec (foto)
Aquest arubst o petit arbre, és de la família de les cupressàcies, sovint en estat arbustiu, de fulles linears i punxants, tot l’any verdes, amb dues ratlles blanques a la cara superior; les llavors i la polpa que les envolta recorden els gàlbuls del ginebre, però tenen la pell lluent i vermellosa.
Els càdecs, semblants als ginebres, abunden als llocs assolellats de la terra baixa mediterrània. La seva fusta és molt dura i inalterable. Per destil·lació de troncs i arrels dóna un líquid xaropós i fosc: l'oli de càdec, ric en resines, emprat en medicina.
