Introducció
Traiem el cap sobre la Vall de Mamet i les vistes marxen cap als cingles de Bertí, amb el Castell de Centelles i dalt el pla, les antenes de Castellar.
En aquest solell, vora el camí anem trobar un seguit de plantes aromàtiques, amb propietats culinàries i algunes també medicinals. Romaní i timó (farigola) són les més abundants, però també hi ha sajolida. La coneixeu, oi? (foto)
Una de les plantes aromàtiques més apreciades per la cuina catalana és la sajolida (Satureja montana). Requereix almenys sis hores de sol diàries i un sòl ben drenat. En climes temperats, entra en dormància durant l'hivern, perd les fulles i les regenera a la primavera sense necessitat de poda. És resistent a les glaçades i es collida a l'estiu mentre floreix, podent ser utilitzada fresca o assecada.
Pel seu gust lleugerament picant és ideal per adobar les olives, i són una bona combinació amb bolets, amanides de patates i dins dels embotits.
A més, es planta al costat de les mongeteres per repel·lir el corcó i en els rosers per reduir el míldiu i els atacs d'àfids.
En l'àmbit medicinal, s'ha suggerit que té propietats antisèptiques, aromàtiques, carminatives i beneficia la digestió. També s'utilitza com a expectorant, i s'ha dit que és un remei per als còlics, flatulència i problemes intestinals.
L'oli essencial de la sajolida s'usa en el tractament de l'alopècia.