Introducció
Abandonats els cultius, la reforestació es va fer amb la intenció d’obtenir un rendiment a curt termini. Es van plantar pins, en aquest cas, pins pinyoners per la seva bona adaptació a aquests sòls prims i sorrencs, i per la resistència a la proximitat del mar. Aquesta pineda conforma un bosc de transició cap a un altre bosc més madur que seria l’alzinar litoral.
Al sotabosc, primer hi trobem plantes pròpies de llocs alterats i amb necessitats de llum altes com les estepes, el bruc, el romaní o el llistó, entre d’altres. De mica en mica van apareixent arbustos més propis de l’alzinar que aniran canviant les condicions de llum (aladerns, arboços, llentiscles, etc.) de tal manera que, a la seva ombra, ja podran començar a créixer les alzines i en el futur substituir els pins actuals.
Quan la pineda està alterada per la forta pressió humana, el sotabosc queda molt empobrit, fins i tot pot arribar a desaparèixer.