Introducció
Just abans de començar a baixar, a la nostra dreta, podem veure damunt un petit bloc, uns murets de pedra que semblen haver servit de protecció durant la guerra civil, a un niu de metralladores que, defentsant Sant Feliu de l'exèrcit franquista que atacava per mar, va fer caure més d’un avió italià. El 3 de febrer del 1939 Sant Feliu va ser ocupada pels "nacionals".
Seguim endavant i, en pocs metres a la nostra esquerra, treu el cap una torre amb una pedra al damunt coneguda com a Pedra Ullada, per la seva semblança a un formatge ullat. Hi dominen les cassoletes d’erosió (cadolles) i les finestres (tafoni). Val la pena apropar-se.
A algunes cassoletes superiors, on s’hi acumula l’aigua de les pluges primaverals o tardorals, hi podem trobar plantes crasses adaptades a condicions de l’extrema sequera estival, com és el cas del Sedum andegavense. Una mena de crespinell de fulles carnoses i petites.