Natura Local - Poblat ibèric del Cogulló

Poblat ibèric del Cogulló

Sallent

Cap a la talaia del Cogulló.

Començarem seguint un tram abandonat de la séquia de Manresa on les mines i els aqüeductes ens expliquen la necessitat de superar els accidents del terreny. El poble a una banda del riu i masies fortificades a l’altra.

Als talls de la muntanya del costat del runam de sal (amb superfícies modelades per la seva dissolució), podreu veure com les roques es dobleguen i trenquen per forces amagades.

Tot pujant al Cogulló, per una pista ample i fàcil, pel mig d’una pineda de pi blanc, anirem trobant finestres obertes a la vall del Llobregat i a l'església circular de Sant Esteve al turó del davant. Arribarem dalt el cim on fa milers d’anys, 1200 aC, s’hi van establir els primers pobladors de la Catalunya central: els Ibers, de la tribu dels Lacetans. Recordeu que cal concertar la visita a l’Ajuntament! Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Les vistes de dalt el Cogulló són espectaculars i podeu jugar a esbrinar el territori. De baixada, amb direcció al torrent salinitzat de Soldevila, passarem per un espai d’elevat interès natural per la vegetació singular que hi trobem, en contrast a la resta del paisatge vegetal dominant. És la roureda de la Malesa, on boixos i garrics es barregen sota roures magres que sobreviuen damunt un sòl prim i sec. Als prats solells les plantes aromàtiques i les orquídies omplen de perfums i color les clarianes del bosc.

Al costat del torrent, on encara resta algun om, la sal de l’aigua fa impossible la vida aquàtica. No hi busqueu ni granotes ni salamandres. Algunes plantes s’han adaptat a aquestes noves condicions i, fins i tot, se n’han establert de noves. La font del Pitoi, a peu de la cinglereta, racó singular on temps enrere s'hi anava a buscar aigua fresca, s’ha perdut.

Arribant novament al poble, creuarem un seguit de camps de conreu de cereals de secà (ordi i blat) on podrem observar els ocells característics d’espais oberts com el xoriguer que, suspès en l’aire, guaita una sargantana per fer el dinar.

 


Poblat ibèric del Cogulló

Fitxa Tècnica

FloraMediGeologia
A peu A peu
Fàcil Fàcil
circular horari
10.10 km
185 min
240m
valoració 2.50

Gràfica de Desnivell

Conçells

TRAÇAT

  • RUTA: actualment NO AUTORITZAT el pas per Iberpotash, SA
  • Si pugeu fins al poblat ibèric, no hi podreu entrar. Cal concertar la visita a l’Ajuntament. De tornada, haureu de baixar pel mateix camí que heu pujat, perquè no hi ha autorització per creuar la cinta de la sal.
  • La pujada al Cogulló per la pista és fàcil.
  • Aneu amb compte quan travessem la roureda de la Malesa, és el tram més perdedor. Seguiu sempre el corriol més marcat.

AIGUA

  • L’única font està acabant l’itinerari, a la pista de Santpedor, just després de creuar la riera de Soldevila. És la de Sant Antoni o del Pitoi.

PRECAUCIONS

  • Si aneu amb nens, tingueu precaució a llocs on poden caure.
  • Miradors sobre el poble a la zona dels horts de Cal Paieta.
  • Vigileu al tram de la séquia.
  • En arribar a la Malesa, hi ha una fractura de roca on podeu caure si us hi acosteu massa.
  • Respecteu al màxim la vegetació d’aquest indret tant exclusiu i sensible.
  • A baix la riera de Soldevila, també hi ha un salt de roca important.
  • L’aigua de la riera de Soldevila està salinitzada!

METEO

  • Eviteu els dies i les hores més caloroses de l’estiu.
  • Els dies de vent o els de poca visibilitat desmereixen la visita al Cogulló.

TERRENY

  • Pistes i corriols sense problemes.
  • Vigileu els corriols amb fenàs perquè és fàcil de patir una torta de peu.

MATERIAL

  • Calçat còmode.
  • Roba de protecció segons el dia.
  • Protecció solar a l’estiu (gorra, crema, ulleres)
  • Màquina fotogràfica.
  • Binocles si us agrada observar ocells. 

ALTRES EQUIPAMENTS

  • Font de Sant Ramon o del Pitoi (al final).
  • Senyalització del parc de la Séquia.
  • Senyalització del poblat Ibèric del Cogulló en mal estat.