Natura Local - Pujada a la Creu de Canet

Pujada a la Creu de Canet

Sant Iscle de Vallalta

Per sobre la Vallalta.

Pujarem, planejarem i baixarem. Cal caminar tranquil i copsant el paisatge vegetal que ens envolta. Al llarg del recorregut passarem per diferents formacions boscoses que semblen alternar-se de manera capritxosa.

Sortim del poble per la Riera de Vallalta, en un ambient que, només començar, ja convida a quedar-s’hi. A l’ombra dels plàtans, les falses acàcies i algun pollancre, les plantes d’ambients frescals ocupen tot l’ample de la llera de la riera. En mig, un fil d’aigua que, a l’estiu desapareixerà. Aquí la diversitat d’ocells (merles, cargolets, mallerengues, el picot i fins i tot algun oriol) es fa sentir i dóna vida al indret.

Tot seguit comencem a pujar i no pararem fins a la Creu de Canet. Travessem diferents clapes de bosquets, cada una amb el seu sotabosc i la seva fisonomia particular. Només començar, passem per una pineda de pi insigne, que després anirem trobant a altres racons. Carena del rocar amunt, passem per un alzinar i una sureda poc madurs causa de la forta pressió forestal del passat. En alguns moments, aquests bosquets són mixtes i es troben acompanyats de pi pinyer. 

Un cop a dalt, arribem a una esponerosa pineda de pi pinyer que puja per la banda litoral. Treiem el cap al mirador de la Creu de Canet on gaudirem de les vistes sobre Canet i Sant Pol. Al nord el Montnegre on podrem diferenciar entre els arbres de fulla càduca (roures) i els pins i alzines de verd persistent. Més enllà el Montseny.

Tornarem tot carenejant entre boscos de pi pinyer i magres alzinars. Es fa difícil de trobar exemplars adults o boscs madurs. Només, al costat de la pista que segueix per dalt la carena el GR5 (Coll Safiguera) alguna alzina surera fa de testimoni de l’aspecte que podien haver tingut si no haguessin estat sotmesos a tanta pressió.

Seguim envoltant petits turons i algun coll sense vistes amagat entre els arbres. Hi ha trams de camí molt agradables, sota l’ombra d’arboços, alzinetes i pins. Els brucs arboris també ens acompanyen i l’estepa borrera amb les seves boniques flors blanques és molt abundant als vorals.

Baixant, entre el Turó Roig i el Turó dels Pins Grossos, una clariana (antic camp maduixaire) al costat del Torrent de Can Sec ens obre la finestra a unes meravelloses vistes damunt la Vall de Vallalta. Al fons, les serres de prop Calella. A la nostra esquerra, a l’altra banda de la vall, destaca la Masia de Can Vidal.

Només ens resta baixar fins el poble pel costat del Turó dels Pins Grossos on veurem com el bruc arbori s'ha fer l'amo del sotabosc, sobretot a la banda que dóna al poble.

 


Pujada a la Creu de Canet

Fitxa Tècnica

FloraPaisatges
A peu A peu
Fàcil Fàcil
circular horari
6.00 km
120 min
215m
valoració 4.33

Gràfica de Desnivell

Conçells

TRAÇAT

  • Primera part de puja i segona de baixada.
  • Pujada alternant trams més forts amb altres de recuperació.
  • Combinem pista i camí forestal.
  • Trobem senyals de GR i punts grocs, però no els seguim tota l’estona.

AIGUA

  • No hi ha fonts.

PRECAUCIONS

  • Compte en sortir de la riera de Vallalta. Entrem a la carretera !!.
  • Petit tram de 20 m. de baixada dret i amb xaragalls. Perill de  relliscar.
  • Podeu trobar vehicles de motor per les pistes. Cotxes també.

TERRENY

  • Fàcil. Graons de pedra a alguna pujada i xaragalls de sauló a una tram de baixada. 
  • El sauló pot fer relliscar a les baixades més pronunciades.
  • És un bon terreny de bolets apreciats com els ous de reig.

MATERIAL 

  • Calçat còmode.
  • Pals de tresc poden fer més estable la passa i evitar relliscar.

ALTRES EQUIPAMENTS 

  • Al Parc del Vegetals i ha taules i font.  És el punt de sortida. Sota l’església.