Natura Local - Voltant la Clota i la Desfeta

Voltant la Clota i la Desfeta

Begues

Per fer sense presses

Comencem al sector de cal Vidu, sota l'ombra de roures i alzines, anem seguint la riera de Begues direcció Les Planes. Abans però, sota el mas Glaçat,  trobem el forn de calç amb el seu nom.

Arribem a les vinyes del mas les Planes, la vegetació canvia: en ser més oberta i sense tants arbres ens permet començar a veure més enllà. Comencem a vorejar la Desfeta per una camí de formigó que passa al costat d'un cobert de tir, ara en desús. Aprofitem per aturar-nos-hi. Les vistes van del cim de la Mola a St. Llorenç i l'Obac fins al delta del Llobregat. El castell d'Eramprunyà i l'ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà ja es deixen veure sobre els cingles vermells de Bruguers.

El bosc de pins ha desaparegut i domina la vegetació arbustiva pròpia de l'alzinar. Seguim la pista amb l'opció d'arribar fins a l'ermita i el castell. Travessem un tram dominat pel cirerer d'arboç. Veiem la torre de guaita al cim de la Desfeta. Tot seguit, un corriol de pujada ens porta cap al coll de la Clota.

El corriol comença entre pins i arbustiva d'alzinar, per anar passant a vegetació de garriga on el garric o coscó és l'espècie dominant. Els pins, de nou, han quedat esparsos a causa d'algun incendi. Pel corriol, entre maig i juny, podeu trobar orquídies piramidals.

Farem un tomb per la plana del mas Trabal, veurem com la vegetació va fent desaparèixer la nostra empremta. Masos abandonats fa temps, com la Clota, o no tant, com el mas Trabal, i fins i tot molt recentment, com les casetes de can Roure, es veuen envaïts per un exèrcit verd. Arribant al mas Trabal, al costat esquerra de l'era, encara hi trobem el pou amb aigua. 

Les barraques de vinya, abundants en aquest sector, les runes dels masos, els arbres com els lledoners i les figueres, els petits freixes sota el mas, espai ara ple de fenàs i de càrritx, i els camps de la vall; tot és acompanyat d'un silenci trencat únicament pels sons de la natura, fet que ens transporta a altres escenaris del nostre poble.

Travessem la plana emmarcada pels puigs propers: la Clota, la Desfeta, les Agulles (el més alt, 550 m) i el puig Castellar. Pujarem el puig de la Clota direcció mas Glaçat. Observeu com, de diferent, és la vegetació al tram de pujada respecte el de baixada tot i tractar-se d'un bosc de pins en ambdós casos. A la pujada el bosc es troba en un estadi jove, amb un sotabosc de fenassos poc dens, romanís i altres arbusts no massa alts. Després, el sotabosc es fa molt present, impenetrable, amb espècies d'alzinar, roures i alzines joves que treuen el cap i enfiladisses que pugen pels troncs dels arbres. Tot plegat és símptoma de la transformació de pineda a alzinar. La seva orientació nord ajuda molt en aquest procés. 

Passem pel costat del mas Glaçat, també amagat sota la vegetació que vol recuperar el seu domini i baixarem de nou  al costat de la riera de Begues per tornar al punt d'inici.


Parc Nacional
Voltant la Clota i la Desfeta

Fitxa Tècnica

PaisatgesArquitecturaMedi
A peu A peu
Fàcil Fàcil
circular horari
9.20 km
170 min
210m
valoració 4.17

Gràfica de Desnivell

Conçells

Traçat

  • Si us acosteu al castell d'Eramprunyà, recordeu que a la fitxa no hi està contemplat el temps que caldrà afegir.
  • Si en arribar a la creu de la Clota aneu tard, podeu agafar la pista que va directa a Begues.
  • La baixada final pel mas Glaçat demana atenció per no relliscar. 

Aigua

  • No trobareu cap font. 

Precaucions

  • Vigileu els més petits al mirador del tir, passat mas Planes.
  • Tingueu cura de no entrar als masos enrunats.
  • Eviteu les hores centrals del dia. La primera part no te ombres.

Material

  • Protecció pels dies assoleiats d'estiu. Crema, barret.
  • Màquina fotogràfica.