Introducció
El Ter més fabril
En aquesta etapa de 28 km, passarem per alguns punts d'elevat interès paisatgístic del riu Ter. Enfilant-nos a un nivell elevat respecte el riu, podrem gaudir d'unes vistes excepcionals, veient el curs del riu i les giragonses que fan els seus meandres. Alhora, les colònies fabrils que ens trobarem com ara la de Borgonyà, ens recordaran l'activitat que tenia el Ter al seu pas per Osona.
Nota: aquest itinerari i els seus punts d'interès han estat dissenyats i seleccionats, respectivament, pel Consorci del Ter, ens promotor de la Ruta del Ter.
Et recomanem l'App de Natura Local per fer aquesta ruta guiada i interpretada. Descarrega-te-la gratis aquí:
Apple store Google Play-
TipologíaTravessa
-
DificultatMitjana
-
Durada8 hores
-
Pendent380.00 meters
-
Distància28.16 km
-
TemaMediMedi i arquitecturaPaisatgísticAltres
-
ActivitatA peu
-
Valoració
Gràfic de pendents
Descripció
El Ter més fabril
Sortirem de Sant Quirze de Besora pel passeig del Ter. La ruta ens permetrà gaudir, passant per la llera del torrent de la Bataiola i flanquejant pel vessant del turó de Comadebò, d'unes vistes impressionants sobre el Ter. Quan haguem guanyat alçada, podem observar els meandres del riu de manera excepcional. A l'altra banda de la vall, veurem l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia i el mas la Casanova del Castell. Al riu es distingeix amb tota claredat l'illa de la Mambla: un nucli de població antiga colònia tèxtil que en la seva millor època va arribar a tenir 200 habitants.
Seguim el sender de baixada i arribem a una antiga pista, cap a la dreta. Passem per un antic abocador clausurat, ara reconvertit en una petita àrea d'esbarjo. Seguim baixant a mà dreta per la pista fins a l'entrada de la colònia de Borgonyà. Aquesta colònia tèxtil, va ser aixecada per l'empresa escocesa Coats, convertint-se en la més majestusa colònia de la conca del Ter. El 1903, els Coats s’associen amb els Fabra, una de les principals empreses cotoneres catalanes; neix llavors, Fabra i Coats, integrada dins la major companyia mundial de fil de cosir. La seva arquitectura recorda l’urbanisme nordeuropeu: habitatges unifamiliars amb pati davanter i eixida posterior, jerarquia social ben delimitada i una racional distribució d’edificis públics i de serveis voltats d’un cuidat enjardinament. Val la pena perdre's pels seus carrers i imaginar l'activitat que devia tenir quan estava en ple funcionament.
Una altra colònia que travessarem, abans d'arribar a Manlleu, és la de Can Ramisa, o Colònia Rusiñol, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya per la seva rellevància. És un exemple de la primera època de la industrialització a Catalunya. Es componen de naus de producció, la casa del propietari i algunes cases per encarregats o treballadors, tot dins d'un mur. A més hi ha les preses, els canals corresponents i també les pollancredes i els horts.
Al cap de ben poca estona, i després d'haver passat la resclosa de Dolcet, haurem arribat al canal Industrial de Manlleu.
Consells
TRAÇAT
- Després de Saderra i fins al pont de Borgonyà, el traçat passa pel vial de servei de la carretera C17. En aquest punt, la Ruta ciclista i la Ruta senderista se separen per tornar-se ajuntar a dins el municipi de Torelló. Cal fer especial atenció a aquest fet quan hem passat Saderra, just abans de la gran rotonda on arribarem abans de retrobar la C17.
PRECAUCIÓ
- Cal anar en compte, a la zona de Saderra, quan ens incorporem al vial de servei de la C17. És una carretera poc transitada, però es recomana circular per la dreta del vial.
- En ple estiu, cal anar protegit pel sol, ja que hi ha algun tram sense ombra.
AIGUA
- En tot el tram no hi ha cap font. Per tant, porteu reserva d’aigua. No obstant, el traçat passa per nuclis (o ben a prop) on poder-se proveir d’aigua o fer algun avituallament, com Torelló o diversos nuclis pertanyents a Orís i les Masies de Voltregà.
MATERIAL
- Es tracta d’una etapa llarga. Per tant, es recomana portar bateria de recanvi per al mòbil.
