Ruta #itinerari# a #municipi# | Senderisme i BTT | NATURALOCAL


Les millors eines per a sortides:
Excursionsenfamília · ItinerarisTrekking
RutesSenderismeBTT · VacancesNatura

Masia can Pau

Descobreix un altre municipi:

tornar al mapa principal

Begues

Telèfons d'interès

Llistat de telèfons que et poden interesar si visites Begues

Policia Local

93 639 10 90

Bombers de Begues

93 639 04 97

Mossos d'Esquadra

088

C.A.P Centre d'Atenció Primària

93 639 23 56

Servei Emergències

112

La seva història

D'acord amb les excavacions de la cova de can Sadurní, els beguetans del neolític vivien en coves i cabanes fa uns 11.000 anys. Fa uns 7.000 anys van començar a fer de pagesos i pastors. No va ser fins fa uns 2.500 anys que van construir el puig Castellar, el primer poblat de pedra. Els romans, que van arribar a les nostres terres fa poc més de dos mil anys, van acabar amb la cultura autòctona dels ibers. No sabem exactament què van fer a Begues ni romans ni visigots durant els set primers segles de la nostra era, però el camí ral de Barcelona a Tarragona per Sant Boi, Sant Climent, Begues, Olesa i Vilafranca podria ser obra dels primers.

FONT: Centre d'Estudis Beguetans 2009 

 

El terme municipal de Begues està situat al massís del Garraf. Queda inclòs, per tant, en la unitat geomorfològica de la serralada Litoral. Amb una extensió de 50,42 km2 i una altura de 399 m sobre el nivell del mar, Begues és el municipi més extens i elevat de tota la comarca.

El municipi limita al nord amb els termes d'Olivella, Olesa de Bonesvalls, Vallirana i Torrelles de Llobregat; a l'est, amb Sant Climent de Llobregat i Gavà; i al sud i sud-oest, amb Sitges.

La població s'emplaça dins una petita depressió de caràcter calcari entre els contraforts nord-occidentals del massís del Garraf constituïts per la serra de la Guàrdia (511 m) al sud-est, la serra de les Conques (532 m) i el Montau (632 m).

La riera de Begues té una clara orientació est-oest i forma una àmplia vall, la pòlie de Begues, limitada al nord pel Montau, el pla de Sots, el coll de la creu d'Ardenya i el Sotarro; i al sud, pel turó de l'Espinadar, el puig del Coscó, el puig Rovirós, el serrat Blanc de la Guàrdia i el puig de les Agulles.

 

El clima

La considerable altura en què es troba i el fet d'estar situat a un altiplà envoltat de muntanyes li confereixen uns trets diferencials de la resta de municipis del Baix Llobregat.

Així, mentre l'augment de l'altitud comporta una disminució de les temperatures (0,65ºC de mitjana per cada 100 metres) i un augment de les precipitacions, les muntanyes que l'envolten actuen de barrera per a la influència termoreguladora del mar Mediterrani (a uns 7 km de distància).

Atenent a aquestes singularitats, el clima de Begues es classifica com a clima mediterrani subhumit amb influència marítima, caracteritzat per unes temperatures més extremes pel que fa a les mínimes (refredament nocturn important i més acusat a l'hivern).

 

Hàbitats i paisatges

A Begues, trobem cinc tipus generals d'hàbitats: l'ambient forestal, els ambients oberts o d'explotació agrícola, l'ambient de ribera, els ambients cavernícoles i el medi antropògenic.

 

La fauna

En relació a la fauna, diverses fonts indiquen que el massís del Garraf presenta el poblament ornitològic propi dels ambients rocallosos (merla blava, merla roquera, còlit ros i còlit negre, entre d'altres exemples), espècies d'aus rapinyaires que niuen als penya-segats (com el gran duc, l'àliga cuabarrada o el falcó pelegrí) i espècies adaptades a les condicions ambientals (com la serp verda i la colobra de ferradura). 

Com a mamífers salvatges de certa grandària es poden destacar la guineu, el teixó, la geneta i el porc senglar; els dos primers tenen una gran capacitat per aprofitar els ambients humans. És preocupant la important presència de gats i gossos asilvestrats. Dins dels micromamífers es poden destacar les musaranyes i la rata cellarda.

Entre les nombroses espècies d'aus observades podríem destacar-ne la xixella, el falcillot pàl·lid, la cogullada fosca, el roquerol, el trobat, la cotxa fumada, el còlit ros, el còlit negre, la merla roquera, la merla blava, el tallarol trencamates, el pardal roquer i l'oreneta cua-rogenca. Aquestes espècies són difícils de trobar fora de l'àmbit del parc natural.

Fins a l'actualitat s'han localitzat un total de 24 espècies d'amfibis i rèptils. Això representa prop del 55 per cent dels rèptils de Catalunya i aproximadament un 30 per cent del peninsular. La major part de les espècies localitzades són típicament mediterrànies, de caràcter bastant termòfil, especialment pel que fa als rèptils. Cal destacar també algunes espècies d'amfibis com la salamandra i el gripauet, que utilitzen el sistema càrstic en diferents moments del seu cicle biològic.

 

La flora

La vegetació natural de la zona és netament mediterrània, amb un predomini de la brolla arbrada de romaní i del bruc d'hivern. Actualment el pi blanc (Pinus halepensis) és l'arbre dominant a les masses forestals, tot i que probablement seria molt menys freqüents als boscos d'alzinar que correspondrien a la vegetació potencial, en el qual només dominaria a les zones més abruptes i erosionades amb sòls esquelètics.

El pi blanc es caracteritza per la seva gran capacitat de dispersió, el seu creixement relativament ràpid i les seves escasses exigències pel que fa a la qualitat del sòl. Totes aquestes característiques fan que sigui molt eficàç en la colonització de les grans extensions agrícoles que han estat abandonades.

Com a fet destacable també cal parlar de la presència del pi pinyer (Pinus pinea) als espais planers i als sòls profunds. Es veu associat a llindars de boscos de pi blanc i als conreus. Acompanyant el pi pinyoner trobem també exemplars aïllats de roure, espècie pobladora habitual de rieres i torrents.

FONT: WEB municipal de Begues

Com arribar a Begues Com arribar a Begues
tornar a dalt