Ruta #itinerari# a #municipi# | Senderisme i BTT | NATURALOCAL

Les millors eines per a sortides:
Excursionsenfamília · ItinerarisTrekking
RutesSenderismeBTT · VacancesNatura

Poble Ribes de Freser Valls de Ribes. Ribes de Freser. Rutes Mines de Ventolà Vall del Freser

Descobreix un altre municipi:

tornar al mapa principal

Ribes de Freser

Telèfons d'interès

Llistat de telèfons que et poden interesar si visites Ribes de Freser

Policia Local

627 41 75 35

Forestals

972 71 46 24

Emergències

112

Urgències CAP

608 13 82 47

Farmàcia

972 72 70 23

Ambulàncies SEM

061

Cremallera Núria

972 73 20 20

Oficina de Turisme

972727728

Ribes de Freser i les seves valls, cruïlla de paisatges mediterranis, montans i alpins

Ribes de Freser va néixer a l'empara del castell de Sant Pere i a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria. A l’època medieval va pertànyer al comtat de la Cerdanya, on formà la sotsvegueria de Ribes. Tradicionalment havia viscut de la pagesia i de l'explotació de mines fins a finals del segle XIX, en què, amb la revolució industrial es van instal•lar les fàbriques de paper  i les colònies industrials tèxtils.  La crisi dels setanta va comportar una reconversió turística a la vall i convertí el municipi en un lloc privilegiat per a l'estiueig i el turisme de muntanya.

Els QUATRE NUCLIS AGREGATS  del municipi són Batet, Bruguera, Ribes Altes i Ventolà.

Bruguera està format per un grup de masies distribuïdes al voltant de l'església de Sant Feliu. Batet és un petit nucli de cases situat a sobre la carretera de Queralbs que va sorgir cap al segle XVII o XVIII.  Té una petita capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, bastida sobre un penyal i coronada per un  campanaret d'espadanya.  RibesAltes està  format per una colla de velles masies i cases de pagès i Ventolà ofereix una excepcional vista panoràmica de tota la vall del Rigat. L'economia va passar des del conreu i la ramaderia, l'explotació de mines de coure, de níquel i de ferro fins al sector turístic actualment.

GEOGRAFIA

Les Valls del Freser formen part del sector més occidental dels Pirineus orientals, a l’extrem nord – oest de la comarca del Ripollès, entre les valls de Camprodon i la vall de la Cerdanya Aquestes valls s’estructuren en tres subunitats articulades a l’entorn de Ribes de Freser: l’alta vall del Freser al nord, la vall del Rigard a l’oest i la vall del Segadell a l’est.

Les valls del riu Freser s’estenen, per tant, entre el Pirineu axial i el Pre-pirineu, adquirint així una complexa estructura geològica, enriquida per la presència puntual d’elements d’especial rellevància geomorfològica, com el granòfir de Ribes o diverses manifestacions de relleu càrstic

LA VEGETACIÓ , a causa de la diversitat climàtica, és molt variada en funció de l’altitud i de la insolació, però també segons la composició del sòl. Les pinedes de pi roig (Pinus Sylvestris) són els boscos més abundants a les parts baixes i mitjanes de les Valls del Freser, però no hi falten boscos d’afinitats medioeuropea, com ara les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis) i les fagedes (Fagus Sylvatica), en els sectors més obacs. A mesura que es guanya altitud, es troven fragments d’algunes avellanoses (Corylus avellana), així com verns (Alnus glutinosa), bedolls (Betula pendula), pins negres (Pinus uncinata) i avets (Abies alba).

Els espais de la serra de Montgrony i de la serra Cavallera tanquen les Valls del Freser pel seu vessant meridional. La serra Cavallera gaudeix encara de la influència marítima de les masses d’aire humides provinents de llevant, a diferència de la del Montgrony. Tanmateix, ambdues es caracteritzen per la presència d’importants rouredes i pinedes de pi roig, acompanyades de fagedes a l’estatge montà, i prats i matollars subalpins a cotes superiors. A la serra Cavallera destaquen també les vernedes riberenques del Segadell i el Freser, mentre que a la del Montgrony, apareixen pinedes de pi negre i avetoses a les parts altes de les obagues

Les obagues de la vall del Rigard, per la seva banda, constitueixen una mostra característica del paisatge de fons de vall del Pre-pirineu oriental. Junt amb les vernedes esquitxades de quantioses espècies medioeuropees, conviuen les pinedes de pi roig, esquitxades per clapes de caducifolis diversos: freixes, bedolls, til•lers i roures de fulla gran, allà on la humitat del sòl és més important.

VALORS PAISATGÍSTICS I NATURALS

Pel que fa als valors naturals i ecològics, destaca el territori protegit pel Pla d’espais d’interès natural de la Generalitat de Catalunya i per la Xarxa Natura 2000 de la Unió Europea. En total, 12.841 hectàrees incorporades en el PEIN entre els espais de capçaleres del Ter i el Freser, serra de Montgrony, serra Cavallera i obagues de la Vall del Rigard.

Les Valls del Freser en el seu conjunt destaquen pel valor estètic del seu paisatge d’alta i mitjana muntanya. Al nord, les cotes màximes assoleixen gairebé els 3000 metres al Puigmal, mentre que al sector meridional es troben cims de més de 2000 metres com el Taga, ja a l’Alt Ter. Aquesta característica comporta a més, una àmplia variació estacional en el paisatge que es cobreix de neu a l’hivern i verdeja intensament a l’estiu, mentre que a la tardor, amplis sectors de les valls ofereixen una àmplia varietat cromàtica entre grocs i marrons.

L’assentament humà també aporta, també, un valor estètic al conjunt paisatgístic formant part del patró de nuclis de muntanya pirinenca tant els caracteritzats per una coberta de teula com de pisarra. En són exemples: Queralbs, Pardines, Serrat, Toses, Fornells de la Muntanya, Dòrria, Ventolà i Nevà. Aquesta dispersió de petits nuclis de població als vessants de les muntanyes s’integra harmoniosament a les valls i afegeix un element d’enriquiment arquitectònic, sovint rematat per petites esglésies romàniques com Sant Víctor de Dòrria, Sant Esteve de Pardines, Sant Vicenç de Planoles i Sant Jaume de Queralbs entre d’altres.

Pel que fa als valors productius del paisatge, cal destacar les pastures alpines i subalpines que històricament s’han situat als vessants i carenes, especialment a les serres de Montgrony i Cavallera.

Poden ampliar aquesta informació llegint la font: Catàlegs de l'Observatori del Paisatge

 

 

Com arribar a Ribes de Freser Com arribar a Ribes de Freser
tornar a dalt