Ruta #itinerari# a #municipi# | Senderisme i BTT | NATURALOCAL


Les millors eines per a sortides:
Excursionsenfamília · ItinerarisTrekking
RutesSenderismeBTT · VacancesNatura

Descobreix un altre municipi:

tornar al mapa principal

Rupit i Pruit

Telèfons d'interès

Llistat de telèfons que et poden interesar si visites Rupit i Pruit

Atenció al ciutadà

938522003

Ajuntament

938522003

Consultori mèdic

938522137

Farmàcia

938541179

Punt d'Informació Turística

93 852 28 62

Rupit i Pruit es van fusionar el 1977

El Paisatge del Collsacabra ofereix un equilibri perfecte entre la grandiositat geològica i l'escala humana. En el seu centre hi trobem Rupit, entre els cingles d'Aiats i la Garrotxa, a 845 metres d'altitud.

A recer de la penya rocosa on s'assenten les restes del castell, Rupit manté l'hegemonia medieval que el fa atraient: carrers empedrats, cases rústiques dels segles XVI i XVII, el peculiar pont penjat de fusta o l'església barroca de Sant Miquel, entre d'altres.

A pocs quilòmetres, un conjunt disseminat de masies, conegut amb el nom de Pruit, evoca els temps en què la riquesa anava lligada a la terra.

 

GEOLOGIA. La zona del Collsacabra i el Puigsacalm és un altiplà d’altitud mitjana, entre els 1.000 i els 1.100 m d’altitud, limitat per vessants abruptes per tots costats excepte cap a ponent on davalla suaument fins a la conca d’erosió de Vic. 

Les cingleres que el delimiten pels costats oriental i meridional són imponents, especialment la punta del Far, que avança cap al sud-est com la proa d’un vaixell i és visible i coneguda des de grans distàncies. L’altiplà es correspon amb una gran plataforma estructural de topografia planera o suament ondulada, solcat per petits turons d’uns 200 m de desnivell respecte de la superfície de l’altiplà, d’on emergeixen petites plataformes tabulars també acinglerades com la del pla d’Aiats (1.300 m), la serra de Cabrera (1.312 m) i Caselles (1.143 m).

Els materials predominants són de tipus sedimentari. Sobre el sòcol paleozoic constituït per pissarres hi ha els materials terciaris, un primer nivell molt visible a les cingleres de Tavertet, de Rupit i del Far constituït per lutites, gresos i conglomerats vermellosos paleocènics. A sobre s’hi van dipositar primer un potent estrat de calcàries nummulítiques (riques en closques fòssils de petits organismes, sobretot foraminífers (nummulits) i bivalves, primitius habitants de la desapareguda mar eocènica que són les que donen lloc a les plataformes tabulars i de gran cinyell de cingles. Després, una capa de materials més tendres constituïts per toves margues de color gris blavós i, finalment, una capa de gresos que tornen a donar lloc a relleus encinglerats com els de la serra de Cabrera i el pla d’Aiats.

 

VEGETACIÓ. Les condicions climàtiques, marcades per una temperatura suau i una pluviometria abundant, permeten el desenvolupament de comunitats vegetals pròpies de la muntanya mitjana humida. Destaquen els boscos de caducifolis, propis de les terres centreuropees. Les fagedes (Fagion sylvaticae), sota nombroses formes (fageda amb boix, fageda amb joliu o fageda amb el·lèbor verd), als indrets obacs, i la roureda de roure martinenc amb boix (Buxo-Quercetum pubescentis) als solells i terrenys plans. Al territori de les fagedes, trobem també bedollars probablement afavorits per l’acció de l’home. L’alzinar muntanyenc recobreix els indrets assolellats com els talussos de peu de cingle, convertint-se així en l’única penetració de vegetació eminentment mediterrània dins d’un paisatge clarament centreeuropeu. Igualment, a les fondalades més humides és habitual trobar altres espècies arbòries com el freixe de fulla gran, l’auró blanc  o l’avellaner, entre d’altres. El bosc de ribera també és present al llarg de les rieres, com la de Rupit i la de Balà, que aboquen les aigües en forma de grans salts en arribar als cingles. 

Els prats de pastura conformen un meravellós mosaic aprofitant les zones planes i tendres alternant amb retalls de bosc. La diversitat paisatgística porta a la diversitat ecològica. Aquesta organització genera un seguit de marges de transició entre espais tancats de bosc i espais oberts de camps, aprofitat per un gran nombre d'aus, rèptils, insectes i fins i tot cèrvids com el cabirol. 

 

POBLAMENT FAUNÍSTIC. És una mostra molt representativa i diversa de la fauna centreeuropea lligada a formacions vegetals de fulla caduca. L’abundant senglar conviu amb la fagina i la geneta. El cabirol ha augmentat aquests últims anys. A les fagedes hi trobem el liró gris. Pel que fa a la fauna ornitòlogica es poden destacar espècies com l’aligot vesper (Pernis apivorus) a l’estiu en època de cria, la mallerenga d’aigua (Parus palustris), el bonic pinsà borroner o el pica-soques blau (Sitta europea). Als espais oberts trobem l’escorxador, la verderola i la piula. Els ambients de cinglera també ofereixen la possibilitat d'observar ocells especialitzats com les orenetes cuablanques, roquerols i ballesters a l’estiu. A l’hivern podem tenir la sort d’ensopegar amb el pela-roques o el carcavores. Tot l’any veurem falcons, gralles de bec vermell, merles blaves o pardals roquers entre d’altres. 

A les nombroses basses i torrents humits podem trobar amfibis com la granota roja, el tritó palmat i el tritó jaspiat. També rèptils com el llangardaix verd i la serp d’escolapi, són característics d’ambients centreeuropeus. 

Els espais oberts i l’abundància de flors afavoreixen la gran diversitat de papallones (lepidòpters).

 

VALORS PAISATGÍSTICS. Les coloracions dels boscos caducifolis a la tardor; les efímeres floracions primaverals als prats de pastura i sota les fagedes; els grisos i bruns nus a l’hivern; els verds tendres de la primavera; etc., són textures que ens acompanyen amb les estacions. 

Les cingleres, per la seva banda, constitueixen singularitats que contenen elevats valors estètics tant per les fomes del relleu, els espadats verticals, com pel contrast i els colors bigarrats dels diferents tipus de roca: vermell, gris blanquinós, ocre. Sovint, aquestes cingleres esdevenen fons escènics emblemàtics, clarament identificables per a la població. Els principals fons escènics de la zona del Cabrerès i del Puigsacalm són el mateix Puigsacalm, la serra dels Llancers, els plans de Falgars i el Far. 

D'altra banda, les cingleres, juntament amb la presència de petites rieres, també han donat lloc a salts d’aigua de gran plasticitat, com el salt de Balà, el del Noguer i el salt del Sallent de Rupit .

 

Fonts: Història Natural dels Països Catalans. Vol. Espais naturals. // Observatori del Paisatge

Com arribar a Rupit i Pruit Com arribar a Rupit i Pruit
tornar a dalt