Ruta #itinerari# a #municipi# | Senderisme i BTT | NATURALOCAL

Les millors eines per a sortides:
Excursionsenfamília · ItinerarisTrekking
RutesSenderismeBTT · VacancesNatura

Descobreix un altre municipi:

tornar al mapa principal

Sant Feliu de Codines

Telèfons d'interès

Llistat de telèfons que et poden interesar si visites Sant Feliu de Codines

Emergències

012

Urgències Mèdiques

061

Policia Local

93 866 28 89

Ajuntament

93 866 27 68

Centre d´Atenció Sanitària

93 866 29 11

Centre Excursionista

93 866 15 78

El balcó de la plana.

Recolzat en un graó muntanyós i amable a la frontissa entre l’altiplà del moianès i l’ondulada plana vallesana, resta expectant en la seva situació privilegiada. Balcó paisatgístic, des el Montseny a llevant, fins Sant Llorenç del Munt a ponent amb tota la plana del Vallès i la Serralada Litoral al davant. 

Emmarcat entre dues rieres, la del Tena als Cingles de Bertí i la de Caldes sota els Cingles de Sant Sadurní a Gallifa. Rieres i torrents que amb la seva acció erosiva, fan fondals anomenats ‘‘sots’’ on la frescor i humitat possibilita vegetació més pròpia d’ambients submediterranis. Energia de l’aigua, aprofitada antigament en molins fariners per moldre el grà dels migrats cultius de cereal, comparats amb la productivitat de la plana. 

Els cingles, formen part de la seva identitat, són els ressalts rocosos de la frontissa. Els de Bertí i els del Perer, vorejant la vall del Tena, s’acosten a Sant Feliu. Conglomerats i argiles vermelles a sota i conglomerats i gresos (roques sorrenques) grisos al damunt. Calcàries fossilíferes completen l’exposició. Totes elles roques sedimentàries d’origen marí, de l’època terciària, fa uns 60 milions d’anys.

Aquests relleus rocallosos, diversifiquen el paisatge i alhora la seva diversitat biològica. Trobarem fauna i flora especialitzada a viure en aquestes condicions especials dels cingles, els ambients ‘‘rupícoles’’.  Els més vistosos són els ocells i el grup dels rapinyaires fa la seva aportació amb l’àliga cuabarrada, el duc o el falcó peregrí. 

La vegetació forestal dominant són els boscos secundaris (no originals) de pi blanc, pi pinyer i pinassa en menor nombre. Paisatge vegetal resultat dels darrers incendis al 82 i al 94. A les parts altes els alzinars de rebrot guanyen el terreny als pins. El sotabosc  amb brolles de romaní i bruc d’hivern a les pinedes més aclarides. A les obagues més humides trobem  alzines i algun roure martinenc amb  marfulls, aladerns, arboços, vidalbes i heures a sota.

Condicions de relleu i de sòl desagraïdes per la vida a pagès. La vinya va tenir el seu lloc fins l’arribada de la fil•loxera a finals del s.XIX. L’abundància de marges de pedra seca al voltat de la població així ho manifesta. Altres conreus de secà com l’olivera i alguns ametllers, també hi eren presents en menys quantitat. Aquesta activitat es complementava amb el bosc i els seus productes. Va tenir importància la recollida de pinyons amb la figura dels ‘‘pinyonaires’’, activitat del s. XVIII que va donar nom al poble de St. Feliu del Pinyó. El bestiar i l’artesania acabaven de complementar. Oficis com els de traginer, rajolers, comerciants,…buscaven alternatives a aquest entorn agrari poc afavorit.  

 

Com arribar a Sant Feliu de Codines Com arribar a Sant Feliu de Codines
tornar a dalt