Introducció
Quan el pagès havia d’anar al camp, feia jornades completes de sol a sol. Necessitava un lloc on guardar les eines, el menjar o, tanmateix, per aixoplugar-se de la pluja, del sol, fent una becaina o per quedar-se a dormir si calia. Solien ser barraques llunyanes de casa, prop les vinyes o els forns de calç o a zones de pastura del ramat.
Vigents fins al segle XIX fins a l’arribada de la fil·loxera, cap a inicis del segle XX, a molt estirar, es van anar deixant. La plaga i el canvi d’activitat agrícola van anar afavorint l’abandó del camp i en conseqüència l’ús de les barraques.
Aquesta en concret és una barraca de planta quadrada amb coberta de falsa cúpula i amb llinda plana a l’entrada.
Quan parlem de construccions de pedra seca, ens referim a que no es fan servir lligants de cap tipus per enganxar les pedres. Fins i tot la coberta, en falsa cúpula, es feia amb la tècnica nomenada d'apropament de filades (foto)