Tornar

Forn de calç d'en Ràfols

Punt d'interès
Medi
Fitxa

Introducció

Forn d'en Ràfols. Data del 1954. Va ser l'últim forn d'Olesa en funcionar. Restaurat el 2011 pel Grup de Recerca d'Olesa Rural. A sobre hi ha la pedrera i una barraca.

Forn de calç folrat de pedra. Excavació parcial al terreny natural, es construeix la façana i laterals. Les parets interiors, s'escardejaven o folraven tapant juntes per evitar pèrdua d'escalfor.

Per la porta s'entrava la pedra, (provinent d'una pedrera propera) fent una volta com la d'una cabana de pastor recolzada a una banqueta interior. L'espai buit juntament amb l'olla serviria per a omplir de combustible. Es reomplia ara accedint per la part superior amb pedres petites fins a l'alçada de la volta i se seguia amb pedres de màxim 45 kgs que es posaven verticals per afavorir el tiratge. S'acabava d'ajustar a la part superior amb pedruscall. En arribar al marge superior, que també era fet de pedra, es seguia fent el paller amb pedres de nou petites. Tot el paller es cobria de menuts i d'una capa de fang amb un espai buit en mig per respirar.

El combustible era brancam de pi i arbusts (gatoses, càdecs, romanins...) en format de feixines (se'n necessitaven unes 2000 per fer una cocció). S'alimentava per la boca, un forat sota la porta. El foc no podia aturar-se i trigava de 8 a 12 dies arribant als 800-1000ºC. Els forns molt usats o on les temperatures eren molt altes, es veu a les parets el vidriat de la roca fosa.

Es deixava refredar un parell de dies. S'enderrocava la porta que s'havia tapat i es netejava tot l'interior de cendres. Amb una barrina es practicaven forats a la volta perquè anés caient de mica en mica. S'extreien unes 10 tones de terrossos o calç viva, que en barrejar amb aigua tenia diferents usos: encalar parets, desinfectar pous, cisternes i corrals, barrejat amb sorra es feia morter de calç per ajuntar pedres o revocar façanes. La feina es feia a torns per parelles de calciners

Imatges