Introducció
Emys orbicularis
Es tracta d’un dels rèptils propis de Catalunya, considerada espècie protegida de la fauna salvatge autòctona i en l’actualitat en perill d’extinció .
Antigament era molt abundant a la zona, la tortuga d’estany va anar desapareixent degut a una forta degradació del seu hàbitat natural. Precisament en aquesta zona es van refugiar els últims exemplars cap a finals del 80.
Com a curiositat, podem dir que aquest rèptil de ràpids moviments presenta cert dimorfisme sexual, les femelles solen ser més grans que els mascles.
Es tracta d’una espècie hivernant, és essencialment diürna i acostuma a prendre el sol entre la vegetació o a sobre un tronc. Els llocs de posta poden estar allunyats més de 100 metres de les vores de l’aigua en zones assolellades. Durant la reproducció poden fer moviments de fins a mig quilòmetre per aparellar-se o per fer la posta.
Principalment s’alimenta d’amfibis, peixos, insectes, caragols, restes vegetals i carronya, i entre els seus principals depredadors destaquen els ocells ardeids, els crancs americans, les rates, els porcs senglars, peixos com la perca americana quan són petites la llúdriga i l’home quan. Una de les seves principals amenaces és la competència de tortugues exòtiques invasores.
Foto: Cesco77