Introducció
Enhorabona, heu superat un tram dur de veritat. Ara toca gaudir del paisatge. Heu de saber que just darrere de l'aparcament hi ha un petit refugi de muntanya lliure.
Podem diferenciar fàcilment les Alberes orientades a mar i les interiors. La que baixa a Banyuls (que veieu al final de la vall), forestada per l'alzinar a la part baga i conreada de vinya al solell.
Per contra, la part interior és més uniforme: una gran massa arbustiva de bruc arbori, esquitxada d'alzines petites, ullastres i estepes. Tot plegat resultat dels incendis i la posterior pressió de la ramaderia, que no ha deixat recuperar-se el bosc original. A la part més baixa veurem que això millora i el bosc d'alzina surera és més estès.
Com veieu, aquest pas fronterer també té la seva "memòria" de les guerres passades.
De baixada:
ATENCIÓ al primer gual que trobem: és de formigó no massa bo.
TOT SEGUIT vigileu amb els controls de bestiar o passos canadencs fets amb una parella de tubs cilíndrics de ferro en el ferm.