Introducció
La font, d’aigua no potable, neix en una antiga balma a l’ombra d’una figuera, com encara es pot veure a la font de la Fàbrega. Al voltant del broc els dipòsits calcaris han anat donant unes boniques formes orgàniques, que a causa de l'elevat grau d’humitat són cobertes d’hepàtiques i petites molses.
El safareig té dues rentadores fetes de lloses de pedra sorrenca i presenta una inclinació de 30°, amb una canal que recull l'aigua i el sabó. Entre les dues rentadores hi ha un canaló que permet sortir l'aigua sobrant que es perd en escorrentia. És un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai per a rentar la roba però alhora de relació social convertint-se així en un lloc de trobada i on poder fer petar la xerrada, rumorejar i cantar tot fent anar els cops de pala sobre la roba mullada. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en desús.
L’aigua sobrant va al torrent, lloc adient per a fer-hi l’horta d’autoconsum.