Introducció
Abans del segle XVI ja es coneix l’existència d’una xarxa de rec oberta per dessecar els prats de l’Estany, però existien moltes dificultats per mantenir-lo net, provocant constants problemes d’estanyament.
És l’any 1734, que les Cinc Dignitats Reials, decideixen posar-hi remei i atorguen el permís d’obra de la mina de dessecació de l’Estany que encara avui podem veure.
“El traçat de la galeria de la mina configura un recorregut d’uns 425 m de longitud, amb un desnivell aproximat de 3’60 m entre els seus extrems, del que en resulta un pendent mitjà del 0’85%, força baix.
La galeria de la mina forma part d’un sistema més extens de drenatge de les aigües del prat de l’Estany consistent en una xarxa de séquies o canals artificials excavats al terreny que conflueixen en les boques d’entrada de la mina.”
Font: www.viulestany.cat