Introducció
El xiprer sempre ha estat un arbre de gran simbologia, associat a l'home i, de fet, en aquest passeig és un dels nostres acompanyants.
En trobem de dos tipus i els diferenciem principalment per l'escorça: el xiprer comú, d'escorça fosca i esquerdada, i el xiprer d'Arizona, amb l'escorça escamosa i de tonalitats vermelles a blavoses. El xiprer comú presenta varietats més columnars i compactes i altres més obertes.
Tots dos tipus són emprats com a arbres ornamentals, però el xiprer comú (Cupressus sempervirens) té més aplicacions. De les fulles se'n treu un oli àmpliament emprat en farmàcia i, a més, la decocció de les seves fulles té propietats calmants i curatives per les morenes i altres varius.
El creixement columnar i compacte de fullam opac fa que hagi estat molt emprat en jardineria i en zones agrícoles planeres i amb forts vents, on es planten pantalles vegetals per protegir els cultius.
D'altra banda, pels voltants del camí veiem uns rebrots amb nombroses fulles el·líptiques que cauen a la tardor. És la robínia o falsa acàcia, un arbre invasor, plantat antigament com ornamental i ara per a la contenció de talussos de terra.