Rutes a l'Espai Natural de la Serra de Bellmunt
Tornar

Aixopluc i espartar

Punt d'interès
Arquitectura
Fitxa

Introducció

Imagineu ser pastor i haver d'estar jornades senceres exposades al fred, al sol, al plugim... Quan aquesta serra s'omplia de ramats que baixaven de les terres altes cap a les planes d'Urgell per pasturar els erms, els pastors havíem de romandre amatents al bestiar. L'aixopluc doncs era fonamental.

Avui reconvertit gràcies al projecte Oenanthe de l'Associació Leader Ponent en un petit amagatall per observar aus. Si hi pugeu sabreu perquè es diu Oenanthe.

A part de magnífiques vistes damunt la plana d'Urgell, podreu veure la clapa més extensa que hem trobat d'espart (Lygeum spartum) (foto) i que es correspon amb la localització est dins la serra de Bellmunt-Almenara. Val a dir que no és el veritable espart (Stipa tenacíssima) més gran o robust que no pas l'espart d'albardí aquí present.

Es fa preferentment a costers assolellats amb margues, gresos i argiles brunes com aquí, però també amb guixos i calcàries.
Veieu que les fulles semblen cilíndriques? Són planes però s'enrotllen per tal de disminuir l'exposició al sol i així evitar perdre aigua. En fer aquest recobriment superficial del terra, té molta importància per evitar l'erosió.

Els usos eren principalment, un cop tallat, per protegir elements fràgils, per fer llits tous per seure o jeure, per pasturar els ramats de bens i cabres i també per fer cordes com amb l'espart però de menys qualitat. Sí que es feien cordills per lligar els feixos d'ordi un cop segat.

A l'altra banda (nord), un xiprer delata la presència d'una petita capella, la veieu? És Sant Jaume de Cal Trepat.

Imatges