Einleitung
- Primer podeu entrar a l'agüait i després, del costat del banc exterior, treure el cap sobre el Santuari
El gaig (Garrulus glandarius) és un ocell força comú a Catalunya i fàcil d’observar durant la major part a gran part del boscos, tant alizanr litorals com boscos de pi negre.
És un ocell de mida mitjana, d’uns 30 centímetres de longitud i una envergadura d’uns 55 centímetres. El bec és fosc, curt i gruixut.
S’alimenta principalment de glans, ous, insectes i larves però també es pot alimentar de cucs, ratolins i fins i tot llangardaixos. Durant els mesos de tardor solen acumular glans en dipòsits amagats per poder tenir reserves durant els mesos d’hivern. (video)
És nerviós, desconfiat i esquerp, no para amunt i avall, molt sorollós amb un reclam molt característic. EL podem identificar amb el seu “scaaaaaacgg!”. (Audio) Normalment es mou amb parelles o petits grups sobretot a la primavera.
FOTO: Wikipèdia
El santuari de la Mare de Déu de Núria està situat a quasi 2.000 metres d’altura, envoltat de cims emblemàtics com ara el Puigmal, el Noucreus, el Noufonts i el Finestrelles. Fins al santuari arriba el tren cremallera inaugurat l’any 1931.
Presidit per una església neoromànica, té al costat un hotel i 4 cases dedicades als sants Jeroni, Antoni, Josep i Gil. El santuari al llarg dels segles ha estat hospital, alberg, lloc de peregrinació i fins i tot presó.
Al costat del santuari podem visitar la font i la capella de Sant Gil, edificada l’any 1615.
La imatge de la Mare de Déu de Núria que avui en dia es venera és una talla datada del segle XII o XIII. Es tracta d'una talla en fusta de noguera d'estil romànic.
La llegenda diu que sant Gil, un penitent, va arribar a Núria cap a l'any 700 i allà va amagar la imatge de la Mare de Déu, juntament amb altres estris com una creu, una campana i una olla. Aquests objectes van ser trobats l'any 1079 per un pelegrí procedent de Dalmàcia de nom Amadeu.
L'any 1931, a la cambra número 202 de l'hotel, es va redactar el que seria l'Estatut d'Autonomia de Catalunya que va quedar ratificat a les urnes el 2 d'agost de 1931 i aprovat per les Corts Generals el 9 de setembre de 1932.