Introduction
El 1967 quan s'urbanitza aquest costat dret del riu, es decideix que per accedir-hi era més econòmic construir una resclosa que no pas un pont. Això provocà la formació artificial del llac.
El 1994, després dels aiguats es va condicionar l'espai tant paisatgísticament com per a facilitar-ne els nous usos i és amb la construcció de la Cabana del Llac, que aquest espai es converteix en el Parc de Llac.
Davant veieu el cingle i sota seu, la passera per on hem anat. Aquesta aprofita una de les parets del canal de Cal Tàpies, captat en una resclosa, uns 100 m amunt (abans de creuar la riera per venir aquí) i amb una longitud total de 1000 m, fins a la fàbrica de cotó de cal Tàpies, ubicada a l'esplanada per on hem passat i enderrocada el 1972.
Va ser una canal que va aixecar polèmica (llegiu el plafó) entre la família Tàpies i l'Ajuntament, per una apropiació indeguda. A la part final, abans d'arribar al punt on hi havia la fàbrica, la canalització subterrània condueix les aigües cap a la planta potabilitzadora, situada al principi del Regadiu Vell.
Font: Catàleg Patrimoni Diputació de Barcelona. / Plafó in situ.