Mataró
Mataró
Mataró
Mataró
Mataró
Mataró
Mataró
Mataró
Tornar

Mataró

Destí
28/09/2022
Fitxa

Presentació

Ciutat mediterrània entre el mar i la serra

El terme municipal de Mataró se situa entre la Serralada Litoral i el mar mediterrani, i té una extensió total de 22,53 km². S'estén al llarg d'uns 6,5 km de la línia de costa, entre la desembocadura de la riera d'Argentona i el límit amb Sant Andreu de Llavaneres.

La ciutat de Mataró, capital de la comarca del Maresme, està situada al centre d’aquesta comarca, al litoral mediterrani, a uns 30 km al nord-est de Barcelona. El seu origen es remunta a l'època romana, quan es va fundar Iluro. S'han trobat nombroses restes arqueològiques de la vil·la romana, sobretot al nucli antic de la ciutat. Pel fet que és la ciutat de naixement de diversos arquitectes rellevants que formen part dels principals moviments artístics de finals del segle XIX i principis del segle XX, Mataró compta amb un gran nombre d'edificis d'alt interès artístic i arquitectònic.

Mataró gaudeix d'un clima típicament mediterrani. A més, les temperatures i les precipitacions estan condicionades per dos factors claus: les muntanyes de la Serralada Litoral que actuen com a barrera dels vents freds d'origen continental de l'oest i del nord, i el mar que exerceix una acció reguladora de la temperatura. Ambdós afavoreixen un clima amb temperatures suaus però humit, que influencia que les temperatures màximes i mínimes siguin menys extremes.

Mataró s'estén en un pla tancat. El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor que baixa per la banda de llevant fins a molt a prop de mar, a l’indret del turó d’Onofre Arnau (131 m). A ponent, en canvi, s'obre la vall planera que forma la riera d'Argentona. El relleu que envolta la ciutat està format principalment per roca granítica que forma sòls silícics i sorrencs com el sauló. El punt més elevat és el Turó de Tarau (434 m), que fa partió amb Dosrius. Altres cims destacables són el Turó d'en Cabanyes (407 m) i el Turó d'en Dori (363 m), tots dos al límit amb Argentona.

El terme mataroní és travessat per moltes rieres i torrents, que neixen a les capçaleres de la serralada i s’adrecen cap a mar. Són cursos secs amb circulació subàlvia, encara que temibles en casos d’aiguats. A banda de l'esmentada riera d'Argentona, els més destacables són la riera de Mata i la riera de Sant Simó, que marca el límit amb la zona agrícola de les Cinc Sénies. Antigament, hi havia cursos d'aigua que travessaven la ciutat actual, com la riera de Cirera i el torrent de Gatassa, avui dia desfigurats per la urbanització.

La vegetació és típicament mediterrània. Pràcticament, tota la superfície forestal del municipi queda inclosa dins el Parc del Montnegre i el Corredor, gestionat per la Xarxa d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. Els boscos originals d'alzinar litoral dominat per l'alzina (Quercus ilex ssp. ilex) encara són presents a diversos vessants de muntanya, si bé històricament foren substituïts a molts indrets per l'acció humana en favor del pi pinyer (Pinus pinea). Per altra banda, cal remarcar el roldor (Coriaria myrtifolia), que en èpoques passades havia tingut molta estima per a l’abastament de les adoberies de la localitat. Les espècies de fauna són les pròpies dels boscos mediterranis.

Un dels hàbitats més importants que es poden trobar als entorns de la ciutat és l'Alguer de Mataró, que inclou algunes de les praderies de posidònia (Posidonia oceanica) més importants quant a extensió i més ben conservades del litoral català; i que ha estat objecte d'estudi des de l'any 1997. La importància ecològica cabdal de les comunitats bentòniques que es formen entorn d'aquesta planta endèmica de la Mediterrània ha motivat la declaració de 2.906 ha com a zona marítima protegida (Costes del Maresme), inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000. Al front marítim s'hi poden observar tot l'any aus marines.

L’economia local a l’època antiga, a l’edat mitjana i fins a mitjan segle XVIII es basà en el conreu de la vinya i la comercialització del vi, però l'arribada de la fil·loxera a la darreria del segle XIX, en va reduir considerablement. Tanmateix, gràcies a la repoblació dels ceps amb peus americans, més resistents a les malures, la producció de vi encara va tenir força importància fins ben entrat el segle XX. Paral·lelament a la regressió de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu. Actualment, malgrat la pèrdua de terreny agrícola en favor de la urbanització, encara es manté al terme una bona producció d'hortalisses: tomàquet, mongeta del ganxet, carxofa, pèsol de la floreta, patata, ceba, bleda i espinac. També s'hi desenvolupa el conreu de flors com el clavell i de plantes ornamentals. L'activitat es concentra sobretot en unes 750 hectàrees de l'espai agrari Cinc Sénies-Mata-Valldeix, que compta amb una associació agrària específica i que ha estat reconegut com “una aposta estratègica de futur de la ciutat” per part de l'Ajuntament.

L'increment en l'exportació de la  patata va fer que el 1932 es declarés obligatòria la denominació d'origen “Mataró” per a aquest tubercle obtingut a la comarca i les zones limítrofes, des de Sant Martí de Provençals fins a Sant Feliu de Guíxols i algunes poblacions del Vallès, donant lloc a la cèlebre denominació Mataro's Potatoes, molt conegudes i apreciades als mercats britànics.

No t'ho perdis

Les Platges distingides amb les certificacions “Q” de qualitat turística.

El Passeig Marítim que discorre paral·lel a la platja, dotat amb serveis per gaudir del bany i dels esports nàutics durant l'època estival.

El Port Esportiu, considerat el més important de la comarca, amb serveis per gaudir activitats nàutiques i subaquàtiques i on es localitzen abundants comerços i restaurants que el converteixen en un destacat centre comercial i de lleure.

El Parc del Montnegre i Corredor, amb espais interessants com Can Bruguera, el veïnat de Mata o el Parc Forestal, amb diversos miradors.

La Nau Gaudí, la primera obra de l’arquitecte modernista Antoni Gaudí.

La casa Coll i Regàs és l’edifici més emblemàtic del Modernisme mataroní.

Quan anar-hi

Mataró és per descobrir durant tot l’any, però a l’estiu l’activitat s’intensifica:

  • Al mes de juny, Mataró dona la benvinguda a l’estiu amb la Festa al Port, durant la qual s’organitzen gran quantitat d’activitats per gaudir del mar.
  • Entorn del 27 de juliol se celebra la Festa Major de Les Santes, una de les més potents i conegudes del país, fet pel qual l'any 2010 va ser declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional. Gegants, focs artificials, concerts, la Nit Boja i les actuacions castelleres, pràctica única al món, són algunes de les principals activitats que hi tenen lloc.

Què fer

Si t’acostes al front marítim, hi trobaràs platges habilitades amb tots els serveis per passar una bona estona de bany.

El Port Esportiu de Mataró, ofereix activitats nàutiques i subaquàtiques durant tot l’any.

Si t’apassiona la muntanya pots passejar i fer excursions a peu o amb bicicleta pel Parc del Montnegre i Corredor i, si ets amant de l’aventura, gaudir del Bosc Vertical al Parc Forestal.

A Mataró s’inicia el Camí del Nord o del Canigó, sender de gran recorregut GR 83 que uneix la capital del Maresme amb la població de Prada de Conflent (Llenguadoc-Rosselló, França). Té una longitud de 213 quilòmetres i la fita més important del camí és el cim de la Pica del Canigó, al Pirineu oriental.

Visites guiades o amb audioguies al patrimoni: El llegat romà de l’antiga ciutat d’Iluro, la bellesa del conjunt barroc de la Capella dels Dolors a la basílica de Santa Maria o la Nau Gaudí, actualment seu del Museu d’Art Contemporani on s’exhibeix la Col·lecció Bassa.

Anar als tradicionals mercats d’El Rengle i de la plaça de Cuba, per fruir dels millors productes collits a casa.

Sabies que

La ciutat de Mataró ha tingut diversos noms al llarg dels seus més de dos mil anys d'història. El nom més antic fou el d'Iluro, donat pels romans. Després, al segle X, apareix Alarona, també escrit Larona o Alerona. A partir del segle XI comença a aparèixer a la documentació Civitas fracta, conjuntament o per separat amb Alarona i després amb Mataró. L'any 1098 apareix per primera vegada el topònim Mataró (escrit Materó) per a designar a la torre o castell de Mata, fortificació que s'alçava al Turó d'Onofre Arnau.

Els habitants de Mataró són referits habitualment pel malnom de capgrossos, que deriva del terme més antic de caps de bou, documentat ja a mitjan segle XIX.

Mataró fou una de les primeres poblacions que disposà de via fèrria, en inaugurar-se l’any 1848 la línia de Barcelona a Mataró, el primer tren d’Espanya.

Voltants

Mataró és una ciutat consolidada i ben comunicada amb l'entorn metropolità i amb la resta de comarques de Catalunya. La xarxa de comunicacions fa que l'accés a la ciutat sigui fàcil, tant amb transport públic com amb transport particular.

Més enllà de la Platja de Ponent, hi ha la possibilitat de connectar amb les poblacions veïnes de Sant Andreu de Llavaneres i Cabrera de Mar.

El Castell de Burriac: Construït en un turó a 400 m sobre el nivell del mar entre les poblacions de Mataró, Argentona i Cabrera de Mar. L’indret és un bon mirador de la Costa del Maresme i de les terres del interior, on destaquen les serres del Montnegre i del Montseny.

Els pobles limítrofs: Cabrera de Mar, Argentona, Dosrius, Sant Andreu de Llavaneres. Tots ells poblacions de la comarca amb una personalitat ben marcada.

Telèfons de contacte

Emergències
112
Hospital de Mataró
937 417 700
Ajuntament
93 758 21 00
Oficina de Turisme
93 758 26 98
Policia Local de Mataró
93 758 23 33
Mataró Bus
900 859 009

Enllaços d'interès

Imatges
Rutes

Què veure a: Mataró

Es mostren 1 - 4 de 4
  • Activitat i dificultat
    A peu
    Amb bicicleta
    A cavall
  • Filtra per tipus
    Recorregut
    Tipus de terreny
    Temàtica
Visites

Què veure a: Mataró

Es mostren 1 - 10 de 11
  • Filtra per tipus
    Temàtica
Serveis

Què fer: Mataró

Es mostren 1 - 10 de 13
  • Filtra per tipus
    Temàtica